SETMANA DEL 23 AL 29 DE MARÇ

PATRAIX AMB ULLS D'INFANT

Marina Mayor

Aquest article tracta sobre un projecte realitzat amb xiquets i xiquetes d'un aula d'educació infantil, concretament, l’Escoleta Infantil El Trenet. Un projecte que naix d’una conversa espontània entre les xiquetes i els xiquets i que va portar a fer un passeig fotogràfic pel seu barri.

En aquest passeig fotogràfic, els infants caminaven, corrien, jugaven amb una càmera cada un i durant el passeig anaven traient fotografies acompanyats per les mestres i famílies que es limitaven a observar-los, sense dirigir-los ni intervenir en els seus moviments, per tal que descobriren l’espai per ells mateixos i cadascú poguera explorar-ne les possibilitats al seu ritme i segons els interessos i les necessitats que tingués.

Una vegada acabat l’ eixida, les van mostrar en una exposició per que poguera veure-les tota la gent del barri, veïnat, familiars, i les amistats. Aquest projecte els va permetre veure la vida a 80 cm d’altura, la vida dels cent llenguatges, la vida efímera, única i màgica dels infants. Perspectives impossibles i punts d’interès impensables que van descobrir uns nous carrers, una nova plaça, un nou barri.

Finalment, un mes després, les fotografies van començar la seua peregrinació per biblioteques, associacions veïnals i sales d’exposicions de tot València fins arribar a la Rambleta on van ser distingides amb el Premi Sambori de Literatura Escolar en Valencià.

Així va nàixer el que acabaria sent el projecte Patraix amb ulls d’infant, un món que volen seu i de la seua fascinant i inescrutable realitat de realitats, on volen que la llibertat de dir, la llibertat de sentir i la llibertat de ser siga, per sempre, el seu millor tresor.

SETMANA DEL 16 AL 22 DE MARÇ

EL LLENGUATGE ORAL EN LA ESCOLA INFANTIL 
Montserrat Bigas Salvador

Per a aquesta setmana, cal llegir l’article: “El llenguatge oral en la escola infantil” de Montserrat Bigas i fer un resum/comentari d’ aquest article.

En ell es parla sobre la importància que té el llenguatge als primer anys dels xiquets. Aquesta etapa requereix estimulació per a afavorir un desenvolupament òptim, tant des de l'escola, com des de la família.

En el primer cicle, els centres proporcionen als xiquets i les xiquetes situacions en les quals puguen desenvolupar el seu potencial d'aprenentatge: activitats d'observació, d'experimentació, de manualitats, de joc, durant les quals sorgeix el discurs entre ells i la mestra.

Per contra, a les aules de segon cicle,  els xiquets romanen molta estona asseguts en les seues cadires i treballant amb paper i llapis, les famoses fitxes de treball. és a dir, aprenent a través de la representació de la realitat en lloc d'acostar-se a la pròpia realitat.

1. L'aprenentatge del llenguatge oral a l'aula.

Aquest apartat ens parla de que existeixen dues perspectives: un enfocament constructivista de l'aprenentatge i una perspectiva sociocultural. 

Les dues perspectives assumides condicionen les propostes de treball a l'aula, de les activitats i el llenguatge emergeix com l'instrument necessari per a construir el coneixement sobre el món, per a reflexionar sobre les coses durant la interacció entre mestra, alumnat i  objectes en un projecte comú.

2. L'organització de l'espai de l'aula.

L'aula hauria de ser un espai divers perquè en ell pogueren realitzar-se diferents tipus d'activitat i d'agrupacions: en grups reduïts, amb tot el grup en algunes ocasions; hauria d'afavorir el treball autònom de manera que no tots els xiquets estigueren fent el mateix en el mateix moment. 

3. La parla del mestre o la mestra.

És important que la mestra formule preguntes que foren, de debò, un estímul a la reflexió, un repte per al pensament i ajudaren a construir coneixement sobre les coses. Per a això, les activitats proposades a l'aula haurien de promoure un intercanvi verbal de qualitat. 

4. Alguns exemples d'activitats.

Aquest últim apartat ens conta que el secret estaria a evitar el treball homogeni, uniforme i rutinari; a convertir l'aula en un espai creatiu, de treball interessant, en el qual la funció del mestre no siga tant donar consignes i controlar, com proposar activitats, estimular la reflexió, escoltar les idees i aportacions dels xiquets, i intervindre de forma ajustada per a afavorir el seu desenvolupament personal. 

CORONAVIRUS

Aquesta entrada, com podeu veure, no pertany als continguts de l'assignatura, però volia escriure una entrada que resumisca la situació que està ocorrent i amb això, la meua opinió sobre el virus COVID-19, més conegut per tot el món com coronavirus.

El Coronavirus deu el seu nom a l'aspecte que presenta, ja que és molt semblant a una corona. Es tracta d'una mena de virus que només afectava animals, però fa uns mesos va passar també als éssers humans i va provocar una malaltia contagiosa nova.

Primer va començar a la Xina, i poc a poc ha arribat a altres llocs del món. A Espanya i a Catalunya ja han aparegut els primers casos de persones contagiades de Coronavirus.

La gran majoria de persones el coronavirus el passarà com si fos una grip normal. Els casos preocupants solen passar en persones que ja tenien abans una malaltia del cor o dels pulmons.

D’aquí uns mesos, potser trobaran una vacuna o una cura. Mentrestant, el personal sanitari (els grans herois en l'actualitat) ens donaràn medicaments perquè ens trobem millor.

Per a evitar el contagi, hem de quedar-nos a les nostres cases, i no eixir llevat que siga estrictament necessari, com treballar o fer la compra. D'aquesta manera, evitarem que el virus s'estenga i ajudarem el món a eixir d'aquesta situació tan desagradable.

Pense que aquest virus ens ha agafat a tots per sorpresa, però hem de ser fortes i tindre molta paciència. Aquesta situació acabarà i, dins del que cap, tornarem a la normalitat.

També m'agradaria dir que per aquest motiu, les classes de la Universitat s'estan donant virtualment i, per tant, no presencial , per això les entrades següents estaran dividides per setmanes: 

➼ Setmana del 16 al 22 de març

➼ Setmana del 23 al 29 de març

➼ Setmana del 30 de març al 5 d’abril

Espere que aquesta situació acabe prompte!

Cuidar-se molt i ànim!!💪💓

JUGUEM, PARLEM, PENSEM, CREIXEM

El dilluns 9 de Març hi vam assistir a una conferència a la facultat d’educació sobre una nova manera de treballar amb els xiquets d'infantil. En la conferència van participar dos mestres del col·legi La Foia de Petrer: María Dolores Vicedo, que es va definir com una apassionada del seu treball i una devoradora de llibres, i Cecília Calatayud, una aficionada a la música i al excursionisme muntanyenc.

Em va agradar molt per què van aportar nous mètodes d'ensenyar que es poden realitzar en les classes. Aquesta metodologia requereix un gran esforç i molta organització per part del professorat i del centre, però ens van ensenyar que amb esforç i imaginació es poden crear molts ambients educatius i estimuladors per als xiquets i xiquetes.

L’ APRENENTATGE D'UNA L2

La meua companya i jo creiem que costa més una llengua completament diferent, perquè es una llengua que no coneixes i té diferents regles gramaticals que hi ha que estudiar.

En canvi, quan les llengües són similars, comparteixen estructures, els verbs es pareixen, i encara que poden aparèixer lletres noves són més fàcils d’aprendre.

Per a entendre millor aquest concepte, la professora va escriure en la pissarra aquest exemple:

Àlex: me deixes agafar el cub?

Mestra: Sí, Àlex. Pots agafar la galleda que és allà.

Àlex: (un poc perplex): Bueno, agafaré la galleda, però el cub també.

Pensem que hi ha hagut una confusió perquè Àlex no coneixia la paraula galleda, que és sinònim de “cubo” en castellà. La mestra li ha dit aquesta paraula ja que la paraula cub no existeix en valencià. Per això, li ha contestat que agafarà les dues coses. 

COMENTEM-HO:

“Les llengües que s’aprenen i el professorat que les ensenya poden ser diferents, però cada alumne i alumna que les aprèn és únic, i hauria de rebre un ensenyament que li permetera aplicar de manera estratègica, a l’adquisició de totes i cada una de les llengües que aprèn, les capacitats cognitives, habilitats i destreses que posseïx.” (Vicent Pascual, 2006).

Estem d'acord amb Vicent Pascual perquè pensem que cada alumne aprèn d’una manera completament diferent, per això, han de rebre aprenentatges eficients i adaptar-nos als xiquets i xiquetes, igual que al seu ritme d'aprenentatge.

DEFINICIONS:

PROJECTE: És un mètode de treball globalitzador que pretén donar el protagonisme a l'alumnat, fent-lo responsable del seu propi aprenentatge. Dóna l'oportunitat als infants i als adolescents d'escollir quins temes volen treballar i què els interessa i aixó fa que tot el que aprenen tinga un significat.

TALLER: Són espais educatius alternatius on es promouen els processos d'apropiació de coneixements i de participació social,  una espècie d'aula de recursos, una estratègia metodològica, a més d'un mètode psicopedagògic operatiu i eficaç.

RACÓ: Són espais delimitats en la classe en els que els xiquets i xiquetes treballen de manera individual o en xicotets grups de forma simultània en diferents activitats d'aprenentatge.