SETMANA DEL 16 AL 22 DE MARÇ

EL LLENGUATGE ORAL EN LA ESCOLA INFANTIL 
Montserrat Bigas Salvador

Per a aquesta setmana, cal llegir l’article: “El llenguatge oral en la escola infantil” de Montserrat Bigas i fer un resum/comentari d’ aquest article.

En ell es parla sobre la importància que té el llenguatge als primer anys dels xiquets. Aquesta etapa requereix estimulació per a afavorir un desenvolupament òptim, tant des de l'escola, com des de la família.

En el primer cicle, els centres proporcionen als xiquets i les xiquetes situacions en les quals puguen desenvolupar el seu potencial d'aprenentatge: activitats d'observació, d'experimentació, de manualitats, de joc, durant les quals sorgeix el discurs entre ells i la mestra.

Per contra, a les aules de segon cicle,  els xiquets romanen molta estona asseguts en les seues cadires i treballant amb paper i llapis, les famoses fitxes de treball. és a dir, aprenent a través de la representació de la realitat en lloc d'acostar-se a la pròpia realitat.

1. L'aprenentatge del llenguatge oral a l'aula.

Aquest apartat ens parla de que existeixen dues perspectives: un enfocament constructivista de l'aprenentatge i una perspectiva sociocultural. 

Les dues perspectives assumides condicionen les propostes de treball a l'aula, de les activitats i el llenguatge emergeix com l'instrument necessari per a construir el coneixement sobre el món, per a reflexionar sobre les coses durant la interacció entre mestra, alumnat i  objectes en un projecte comú.

2. L'organització de l'espai de l'aula.

L'aula hauria de ser un espai divers perquè en ell pogueren realitzar-se diferents tipus d'activitat i d'agrupacions: en grups reduïts, amb tot el grup en algunes ocasions; hauria d'afavorir el treball autònom de manera que no tots els xiquets estigueren fent el mateix en el mateix moment. 

3. La parla del mestre o la mestra.

És important que la mestra formule preguntes que foren, de debò, un estímul a la reflexió, un repte per al pensament i ajudaren a construir coneixement sobre les coses. Per a això, les activitats proposades a l'aula haurien de promoure un intercanvi verbal de qualitat. 

4. Alguns exemples d'activitats.

Aquest últim apartat ens conta que el secret estaria a evitar el treball homogeni, uniforme i rutinari; a convertir l'aula en un espai creatiu, de treball interessant, en el qual la funció del mestre no siga tant donar consignes i controlar, com proposar activitats, estimular la reflexió, escoltar les idees i aportacions dels xiquets, i intervindre de forma ajustada per a afavorir el seu desenvolupament personal.