Marina Mayor
Aquest article tracta sobre un projecte
realitzat amb xiquets i xiquetes d'un aula d'educació infantil, concretament,
l’Escoleta Infantil El Trenet. Un projecte que naix d’una conversa espontània
entre les xiquetes i els xiquets i que va portar a fer un passeig fotogràfic pel
seu barri.
En aquest passeig fotogràfic, els infants
caminaven, corrien, jugaven amb una càmera cada un i durant el passeig anaven
traient fotografies acompanyats per les mestres i famílies que es limitaven a
observar-los, sense dirigir-los ni intervenir en els seus moviments, per tal
que descobriren l’espai per ells mateixos i cadascú poguera explorar-ne les
possibilitats al seu ritme i segons els interessos i les necessitats que
tingués.
Una vegada acabat l’ eixida, les van mostrar en
una exposició per que poguera veure-les tota la gent del barri, veïnat,
familiars, i les amistats. Aquest projecte els va permetre veure la vida a 80
cm d’altura, la vida dels cent llenguatges, la vida efímera, única i màgica
dels infants. Perspectives impossibles i punts d’interès impensables que van
descobrir uns nous carrers, una nova plaça, un nou barri.
Finalment, un mes després, les fotografies van
començar la seua peregrinació per biblioteques, associacions veïnals i sales d’exposicions
de tot València fins arribar a la Rambleta on van ser distingides amb el Premi
Sambori de Literatura Escolar en Valencià.
Així va nàixer el que acabaria sent el projecte
Patraix amb ulls d’infant, un món que volen seu i de
la seua fascinant i inescrutable realitat de realitats, on volen que la
llibertat de dir, la llibertat de sentir i la llibertat de ser siga, per sempre,
el seu millor tresor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario